VÍCTOR CATALÀ

http://www.slideshare.net/jaccbatxart/vctor-catal-caterina-albert


1.- Cerca dues imatges de l'escriptora.







2.- Solitud:

• De quin any és la primera edició? I com va aparèixer publicada?
•   És una novel·la publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905.
• Cerca informació sobre el personatge femení i fes-ne una descripció, tant física com psicològica.
•  Física. Pocs detalls perquè això no és important. Sabem que és jove, de bon veure i poques coses més.
  Psicològica: Amb poques coses emprèn un viatge cap la individualitat, l'autonomia. El trajecte s'esglaona en tres trams en els quals a poc apoc, es trencaran els aspectes morals que impedeixen l'evolució de la protagonista: la por, la ceguesa i el desconeixement propi i de l'entorn.
  
• A quin espai transcor la història?
•  A l'ermita, de Santa Caterina.
• Cerca una imatge que defineixi el personatge femení i l'espai en què transcorre la novel·la. 
•  

JOAN MARAGALL

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/joan-maragall-6896924

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.

2.- Cerca un poema de Joan Maragall.
 Cant espiritual

 Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls i el rostre
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes
i el mar immens i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué “Atura’t”
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fer-los eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest “fer etern” és ja la mort?
Mes llavores, la vida què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop
i el compte de lo molt i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot el que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home sóc i és humana ma natura
per tot quan puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i enara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en que s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença .

EL MODERNISME

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/elmodernisme-6383973

1.- Cerca una breu definició de:ART NOVEA i MODERN STYLE .

ARTNOUVEAU:  El nom d'Art Nouveau és el que se li aplica a un estil artístic sorgit a finals del segle XIX i començaments del XX. El seu nom prové del francès i hauria de ser entès com 'art nou ", encara que en alguns casos apareix com' art modern '.

MODERN STYLE: Va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX , que va sorgir a Anglaterra.

2.- Cerca tres exemples d'arquitectura modernista i escriu-ne un breu comentari de cada una.

 

Casa Batlló: Es un tipus de habitatge immoble, el seu arquitecte va ser Antonio Gaudí. Es va construir l'any 1905 i es va termininar el 1907.

Sagrada Familia: Construida l'any 1882 per Antonio Gaudí és un dels elements més coneguts de modernisme català.

   

Pavelló a l'entrada del Park Güell: Esta situat a l'entrada del Park Güell, Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.

POLISEMIA Y HOMONIMIA

http://www.xtec.cat/~jgenover/polisemia1.htm

http://conteni2.educarex.es/mats/11763/contenido/home.html

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/homonima.htm#m3

SINONIMIA Y ANTONIMIA

http://www.aprenderespanol.org/gramatica/sinonimos-antonimos-paronimos.html

https://docs.google.com/file/d/0B0OtiEvBUyLfRUxfYVVsdGpqVnc/edit

http://www.educa2.madrid.org/web/educamadrid/principal/files/a38b8edc-a5e0-49bf-ada9-23503bb7b8ab/LENGUA/SEGUNDO/EJERCICIOS%20DE%20SINONIMOS%20Y%20ANTONIMOS%20-%20%20Mariano%20Moreno%20Sanz.pdf

Entrada Lliure

Grups de Rock Catalá 

1Ja t'ho Diré
Són una banda que va sorgir cap el 1986 a la bonica ciutat de Ciutadella- Menorca.

L'univers

 2Ki Sap

 Una de les bandes que ens marca un referent de la música jamaicana feta en el País Valencià

3 Els Brams  

grup de música rock de Berga - Barcelona Catalunya en actiu entre 1990 i 2005, i des de 2010 fins a l'actualitat.

4OCULTS

 És un grup mallorquí que neix el 1985 a Manacor, equidistant de les arrels mediterrànies i del rock anglosaxó.

5 Ai Ai Ai

 És un grup de rumba catalana , el seu lloc d'origen Barcelona -Catalunya.

 

ANTONIO MACHADO

 

http://www.slideshare.net/agvnono/antonio-machado-16504047

http://www.slideshare.net/mdpc/antonio-machado-11143104



Ahora debes buscar tres poemas de Antonio Machado y comentarlos brevemente.

Acaso...

 Como atento no más a mi quimera
no reparaba en torno mío, un día
me sorprendió la fértil primavera
que en todo el ancho campo sonreía.

Brotaban verdes hojas
de las hinchadas yemas del ramaje,
y flores amarillas, blancas, rojas,
alegraban la mancha del paisaje.

Y era una lluvia de saetas de oro,
el sol sobre las frondas juveniles;
del amplio río en el caudal sonoro
se miraban los álamos gentiles.

Tras de tanto camino es la primera
vez que miro brotar la primavera,
dije, y después, declamatoriamente:

?¡Cuán tarde ya para la dicha mía!?
Y luego, al caminar, como quien siente
alas de otra ilusión: ?Y todavía
¡yo alcanzaré mi juventud un día!

 

Los sueños

El hada más hermosa ha sonreído
al ver la lumbre de una estrella pálida,
que en hilo suave, blanco y silencioso
se enrosca al huso de su rubia hermana.

Y vuelve a sonreír porque en su rueca
el hilo de los campos se enmaraña.
Tras la tenue cortina de la alcoba
está el jardín envuelto en luz dorada.

La cuna, casi en sombra. El niño duerme.
Dos hadas laboriosas lo acompañan,
hilando de los sueños los sutiles
copos en ruecas de marfil y plata.

La noria

 La tarde caía
triste y polvorienta.
El agua cantaba
su copla plebeya
en los cangilones
de la noria lenta.
Soñaba la mula
¡pobre mula vieja!,
al compás de sombra
que en el agua suena.
La tarde caía
triste y polvorienta.
Yo no sé qué noble,
divino poeta,
unió a la amargura
de la eterna rueda
la dulce armonía
del agua que sueña,
y vendó tus ojos,
¡pobre mula vieja!...
Mas sé que fue un noble,
divino poeta,
corazón maduro
de sombra y de ciencia.