SIGNES DE PUNTUACIÓ
EXERCICIS
DE
PUNTUACIÓ
Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los a sota correctament.
Exercici 1
Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dir- se no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen aquí
Un dia ,cap al tard ,va sentir que algú
pujava l'escala . Coneixia els passos de tots els qui venien a casa meva .Li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar
sempre qui pujava a veure'l, però mai no havia sentit aquella mena
de trepig ."Algú que es deu haver equivocat ",vaig pensar, car ell vivia
a l'últim pis . Però immediatament vaig dir-me :"no, ve vénen ací ,són
els passos d'algú que no ha vingut mai , però vénen aquí" .
Exercici 2
... A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i en Josep que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Albert amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es
recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria
...Ala tarda ,l'aigua s'ensenyoria de
la població de barraques i en Josep , que tenia dots de cabdill
,lluitava tenaçment : Tapava les escletxes amb quitrà, i reforçava
el sostre amb planxes metàl·liques, amb tot el que podia troba que
parés la pluja . Però la humitat penetrava insidiosament i
,aliant-se amb la terra ,donava naixença a un fang negrenc i fètid. - Veus? - digué don Albert , amb els ulls mig closos . Sempre és igual
, sempre .Les dones pul·lulaven pel barri ,descalces, amb les cames
brutes de fang fins als genolls. Es recollien les faldilles amb un mà
i dedicaven l'altra a les múltiples feines imposades per una
existència on tot escassejava, menys el dolor i la misèria .
